El Senyor diu:
«Vosaltres penseu: No va ben encaminada la manera d’obrar del Senyor.
Poble d’Israel, escolta bé això que et dic: ¿No és la vostra manera d’obrar, i no la meva, la que va desencaminada? Si el just deixa d’obrar el bé, comet el mal i mor, morirà per culpa seva.
Però si el pecador es converteix, deixa de fer el mal i obra amb justícia i bondat, salvarà la seva vida. Només que reconegui el mal que havia fet i es converteixi, viurà i se salvarà de la mort.»

Ez 18,25-28

Salm Responsorial

Sl 24,4-5.6-7,8-9 (R.: 6a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, per tot el que trobeu en Crist de fortalesa d’ànima, d’amor que consola, de dons de l’Esperit, d’afecte entranyable i de compassió, us suplico que em doneu plenament el goig de veure-us units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts.
No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat i considereu-los superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no es guiï pels propis interessos, sinó que miri pels altres.
Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist: [ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau.
Havent-se fet semblant als homes, i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fins acceptar la mort, i una mort de creu.
Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.]

Fl 2,1-11

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble:
«Què us en sembla? Un home que tenia dos fills va dir al primer: “Fill meu, vés a treballar a la vinya, avui.” Ell respongué: “No hi vull anar.” Però després se’n penedí i hi anà.
El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: “Hi vaig de seguida, pare.” Però no hi anà. Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?» Li responen: «El primer.»
Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l’heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida sí que l’han cregut.
I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure’l.»

Mt 21,28-32

"Els publicans i les dones de mala vida us passen al davant cap al Regne de Déu"

Tots coneixem persones (o potser ho som també nosaltres) que tenen o tenim paraules molt agradables, com si estiguéssim sempre a punt de fer allò que ens manen o ens demanen però després ens quedem en les paraules. Paraules que podem enganyar perquè evidentment el que compta són els fets. Tant de bo hi hagués sintonia entre fets i paraules però en tot cas, el que compta són els fets. És l’exemple que posa Jesús amb dos fills; el primer li diu al pare que no vol anar a treballar a la vinya, però després se’n penedí i hi anà. El segon fill és el de les bones paraules: Sí, pare, hi vaig de seguida, però no hi anà. Evidentment tots veiem que el qui realment ha fet la voluntat del pare és el que ha anat finalment a treballar a la vinya. Jesús posa aquest exemple i ho aplica a un cas molt punyent: Publicans i dones de mala vida, és a dir, cobradors d’impostos al servei dels romans i prostitutes, considerats pecadors, us passen al davant cap al Regne de Déu: com pot ser això? Jesús en dona la resposta: Ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí però vosaltres no l’heu cregut: aquests vosaltres són els grans sacerdots i notables del poble, és a dir, els representants oficials de la fe d’Israel i del temple! Ells no entren al Regne del cel; en canvi, els pecadors públics sí! Quin escàndol! Però la raó és clara: els pecadors s’han convertit però ells no. És el que diu Ezequiel: Si el pecador es converteix, deixa de fer el mal i obra amb justícia i bondat, salvarà la seva vida. Només que reconegui el mal que havia fet i es converteixi viurà i se salvarà de la mort. És el que van fer les prostitutes i els cobradors d’impostos. Sant Pau ens exhorta a la unitat i a la humilitat seguint l’exemple de Crist que s’abaixà fins a la mort i una mort de creu. Per això Déu ha fet que tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor a glòria de Déu Pare. Jesús és l’únic Senyor: ens hem de convertir; no valen les paraules sinó els fets. Ell va mostrar el seu amor i la seva humilitat amb fets arribant fins a la mort.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi